Amb aquesta poesia de Joan Maragall dóno per inaugurada oficialment la pestanya de Musicoteràpia.

 

Crida en la nit l'infant son primer dol

perquè li han amargat la font de vida.

Arrenca un plò, en la nit, sense consol.

- ¿Què has fet de la dolçor del teu pit, dida?-

Perquè avorrís el pit li han embrutat

amb la pols del sanet, tan amarganta,

i dolorosament meravellat,

el pren i el deixa, i mira, i se n'espanta.

- ¿Què has fet, dida, Què has fet? Estic perdut!

Ai, braços que em teniu! Adéu-siau!

Ai, dolça tebior del pit suau,

que contra de tot mal m'eres salut!

Per què ara te'm fas avorridora?

- Com ha estat això, dida? Com ha estat?...-

I es redreça l'infant desesperat...

La dida gira el rostre com traïdora,

Més ell li pren el rostre i l'hi espia...

- Dida! Dida!... I para en sec el plor,

i una mirada d'home que es malfia

als ulls li esfulla la primera flor.

 

Gràcies Jaume, per aquest regal que m'has fet!