La pedagogia amb adults. Principiants i estudiants avançats.
Quan fa uns mesos em van proposar fer classes de grup de piano amb alumnes adults vaig tenir dubtes. Pensava que, si amb els nens la varietat de perfils, necessitats i ritmes d'aprenentatge ja són pru diferents amb nens de la mateixa edat, amb persones adultes aquestes diferències s'accentuarien i la feina encara seria més difícil.
Després d'uns quants mesos de treball em veig en cor de treure algunes conclusions:
Sí que és veritat que els alumnes adults vénen a classe amb interessos i inquietuds molt diferents, a saber: pot ser que en un mateix grup un alumne vulgui aprendre a tocar perquè li fa il·lusió acompanyar al seu fill que toca el violí, un altre vol tocar cançons de bressol a la seva nena perquè acaba de ser mare, l'altre vol tocar els diumenges a l'església, l'altre en realitat vol aprendre teoria i només veu al piano com un vehicle per entendre-la millor... Ja veieu que poden ser perfils ben diferents, però... de moment això no ha estat un impediment per treballar molt i bé!
Sempre hi ha coses que es voldran/s'hauran de fer en comú, i les que ens diferencien es poden veure més com una riquesa i com a una suma, més que com un problema i una ramificació d'objectius per cada alumne que condueixin a fer un model de classe de grup erroni.
El que, de totes totes, tenen els alumnes adults (igual que els nens) que han treballat amb mi amb pedagogia de grup és UNA CAPACITAT D'ESCOLTA impressionant. Jo m'emociono classe rere classe quan un alumne està tocant una melodia en un piano (prou difícil per ell) i tot i així espera quan el company de l'altre piano s'encalla amb l'acompanyament que li està fent. Bravo!
També del tema auditiu treballem molt la reflexió després que el company toqui una peça o fragment: què li ha sortit molt bé? què ha passat amb la posició? com ha estat el so?`has notat alguna cosa estranya amb el ritme? Els adults ho tenen claríssim també, com els nens acostumats a ESCOLTAR, el que ha passat, però els costa vèncer el límit de la modèstia i la diplomàcia i enlloc de dir -com faria un nen-: "s'ha inventat tot el ritme", poden fer alguna cosa més semblant a "en algun moment pot ser que les blanques hagin quedat una mica més curtes del compte, però clar, és molt difícil, i segurament jo també ho faria malament".
L'educació, l'experiència, el respecte... fa que surtin aquest tipus de frase, però l'essència és la mateixa, i si des del primer dia estan acostumats a la pràctica de criticar (constructivament) i ser criticats, tot plegat esdevé un fet normal de treball a la classe i se'n pot treure molt profit.
Què en penseu? Quines experiències teniu amb alumnes adults, vosaltres? Les voleu compartir en aquest espai? Semba que no, però ja portem més de 1000 visites!! (vaig posar el comptador un any més tard de la inaugiració). Aniveu-vos!
