El final d'una etapa
I finalment va arribar el dia de la defensa del Projecte Final, va anar molt bé. És molt difícil expressar en paraules el que vaig sentir en veure tota la gent que va venir a veure-ho. Tots els que van venir (a sobre!) són persones molt especials per mi, per una cosa o per altra. El silenci era absolut, feia posar pell de gallina. Moltes gràcies a tots pel suport.
Aquesta era l'última cita oficial amb l'ESMUC, es tanca una etapa... per començar-ne una altra!!
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Sort que d'aprendre no s'acaba mai, si no... quin avorriment! Continuaré aprenent dels alumnes, fent la feina que m'agrada, que m'omple i per la que he estudiat. Aquest estiu, però, m'espera l'oportunitat d'aprendre d'un altra manera, amb altra gent i amb un altre decorat...
I després, a part d'intentar seguir creixent com a músic, intentaré fer críeixer altres disciplines relacionades amb la música i amb l'educació... una nova etapa a punt de començar!!
