On podríem anar que els anys passessin
més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d'emprendre'l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l'espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d'aquelles noves rutes.
Miquel Martí i Pol
Una de les imatges que més sovint s'utilitza per fer un símil amb la vida és la d'un tren. Encara que soni a gastat, com més hi penso més encertat ho trobo.
Aviat el meu tren farà una parada important... l'arribada està prevista pel proper 21 de maig. Em fa molta il·lusió arribar per fi a aquesta estació tan desitjada, encara que em costa acceptar que hi baixaran moltes persones importants amb qui he compartit grans moments i experiències.
Qui ocuparà els seus seients buits?
monicazj
10 may 2009 | 09:12 AM
Eli bonica! Serà un dia fantàstic i a l'estació baixarà gent si, però també en voldrà pujar d'altra per continuar el viatge amb tu!
I els records, les vivències, els aprenentatges... tot queda en nosaltres fent un pòsit que ens alimenta i ens fa créixer.
Molts ànims, això està fet! ho portes molt bé i és un tema que t'encanta, per tant, ens aportaràs molt a tots!!!
El senyor dels Bertins
13 may 2009 | 11:02 AM
Hola, Eli!
No sé quina és aquesta estació, però es veu que l'esperes amb molta il·lusió: gaudeix-la força.
El símil pot ser tot el gastat o vist que vulguis, però és del tot ben encertat. La vida és un tren, i al llarg d'ella hi ha gent que hi puja i, més tard, en baixa. I encara que no baixi gent, cada dia és una oportunitat perquè n'hi pugi de nova.
Una abraçada.
Jesús