És complicat imaginar-se el futur, ho és sempre perquè en el fons tots sabem que ens pot caure un test al cap anant tranquil·lament pel carrer i caure fulminats. Però per aquell "per si de cas" ens matem a estudiar una pila d'anys esperant que al nostre lloc de treball ens valoraran més pel fet d'estudiar tant... i no "música" ni "interpretació", sinó "pedagogia", si es tracta d'una escola de música...
"Pedagogia"... wow, sona bé, no? Doncs sembla ser que de moment no hi ha reaccions importants al respecte, que pots acomiadar-te d'una feina on has deixat el coll i mil esforços més dels que se't demanaven, per simple amor als alumnes i a la pedagogia, i simplement es poden interessar per si vas a un lloc on paguen millor... i prou.
Cal seguir reflexionant amb calma sobre aquesta oportunitat que dóna l'ESMUC i gairebé cap centre més en tot l'Estat d'estudiar pedagogia de l'instrument. Què ens ofereix? De què serveix? Com està organitzat? És factible combinar-ho amb l'instrument? Quin nivell de consciència del que això significa tenen les escoles de música?
És evident que no em penso que pel sol fet d'haver estudiat això la gent ens hagi de mirar amb admiració ni res semblant... si vols que et valorin t'ho has de currar i ho has de demostrar amb el dia a dia, a la pràctica i durant molt de temps... que l'experiència també és un grau! Però... alguna cosa deu passar perquè em pregunti què passa amb aquesta especialització, no? Ja m'enteneu...
La polèmica està servida, senyors! Si algú vol opinar, serà molt benvinguda tota proposta o idea!
iea-iea all toguerther, eh
31 jul 2008 | 08:06 PM
Llegint aquest article m'han vingut una sèrie de reflexions sobre l'enfoc que dóna l'ESMUC sobre la carrera de "pedagogia de l'instrument", amb la perpectiva que et dóna el fet d'haver acabat aquests estudis ja fa un temps. (per cert, al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid també es fan aquests estudis)
És necessari aquest alt grau d'especialització ja des de l'inici dels estudis superiors de música? Jo vaig sentir parlar molt durant la carrera de procediments, metodologies, estratègies d'ensenyament-aprenentatge i molt poc de continguts. Penso que la carrera està massa enfocada a la transmissió d'aquests continguts i molt poc a l'aprofundiment d'aquests. No seria més interessant aprofundir sobre aquests continguts al principi? El que hem de transmetre també és molt important, i penso que es passa d'una manera molt superficial per aquests temes durant els estudis de pedagogia de l'instrument.
Sobre si són compatibles aquests estudis amb l'estudi de l'instrument: jo penso que sí, però a un nivell més baix. No ens enganyem, aprofundir en l'estudi d'un instrument demana temps, temps des del principi, i aquests estudis no et deixen temps suficient. Insisteixo que si que es poden compaginar els estudis amb la pràctica de l'instrument, però a un nivell d'exigència més baix. Ens hi conformem?
Penso que el perfil de pedagog de la música que l'Esmuc vol construir no s'ajusta, encara, a la realitat de la majoria d'Escoles de música i conservatoris de Catalunya. També hauríem de distingir també entre el perfil de pedagog que es demana en una escola de música i en un conservatori, que per mi són molt diferents.
Ara apuntaré una idea esbojarrada: ens imaginem un sistema d'accés a treballar en una escola de música o conservatori on es valori el domini dels continguts específics i que el propi sistema s'encarregui de la teva formació pedagògica en totes les àrees, ja siguin didàctica dins i fora de l'aula, organització escolar, desenvolupament curricular, etc...?