Estic una mica preocupada per l'"efecte audició". Sembla que durant el curs costa molt trobar un petit temps diari per dedicar a la música (si és en companyia del pare o de la mare molt millor), però quan s'acosta l'audició tothom treu temps de sota les pedres.
L'audició-avaluació que tindrà lloc dimarts 29 de gener (la setmana que ve) no ha de servir per tocar bé i prou, no és per enganyar a ningú. L'avaluació ha de servir per prendre decisions de millora, però qui no coneix el rendiment normal dels alumnes, qui només veu com toquen les peces aquell dia, no pot prendre objectives decisions per millorar. El rendiment hauria de ser més homogeni durant tot el curs, no ha de ser com "fer colzes" per un examen de química de l'institut just uns dies abans.
Us convido a tots: amics companys de professió, professors de tots els àmbits, alumnes i famílies a reflexionar sobre què ha de ser la música i estudiar un instrument. Quin parer teniu sobre els exàmens i audicions a les escoles de música?: funció, utilitat, organització... Algú té una bona experiència en aquest sentit i la vol compartir?
jordi
29 ene 2008 | 12:02 AM
Jo penso que darrerament s'han fet "capanyes" diverses sobre "els exàmens". D'una banda, alguns han dit que no cal fer exàmens, sostenint que s'ha de motivar l'alumne d'alguna altra forma. Fins i tot la paraula "examen" és per a alguns com una mena de pecat que, si el pronuncies, automàticament et desqualifica com a pedagog.
D'altra banda, i com que sembla que, de vegades, costa trobar el punt mig, tenim escoles (no de música, però sí d'ensenyament general) on, per aconseguir que l'alumne estudii regularment, han optat per fer exàmens "dia sí, dia també".
Jo penso que, precisament, la virtud està en el punt mig. Trobo que s'ha d'aconseguir que la majoria d'alumnes estudiin per aprendre, i no només per aprovar. I penso que s'ha d'avaluar un alumne de forma continuada, i no només puntualment en un examen. Però també trobo que l'examen és una eina útil i fins i tot necessària, si s'organitza de forma sana.
Hi ha qui veu els exàmens com una amenaça gairebé mortal. Lamentablement, alguns associen l'examen a una prova tancada, enfront de tres o quatre senyors amb cara de prunes agres. Personalment trobo que aquest model d'examen és molt criticable i gens adequat avui en dia. Però afortunadament, aquest no és l'únic model d'examen! L'examen pot ser un esdeveniment agradable si es planifica, per exemple, com un concert públic, on es pugui aplaudir i no hi hagi un tribunal a primera fila.
Evidentment, "esdeveniment agradable" no vol dir que els alumnes no hagin d'estar nerviosos o tenir por: i és que, en la mesura adequada, aprendre a controlar la por i els nervis pot ser una de les ensenyances més grans de la música (això només és una experiència personal). En definitiva, de por i de nervis, la vida n'està plena, crec.
Sobre tot això, penso que cal matitzar: hi ha gent que opina que una audició o un concert que es fa per avaluar els alumnes no és un examen. A mi em sembla que la dicussió és purament de lèxic, i sense fons. Una audició, un concert, o qualsevol activitat en la qual s'avalui alguna cosa és, per mi, un examen.
A part d'això, penso que l'examen (entés en aquest sentit ampli) és una eina per unificar els criteris dels professors d'un centre, així com les exigències cap als alumnes. Sí que, tenint un col·lectiu de professors excel·lents al 100%, no faria falta cap examen per garantir solvència en les avaluacions. Però penso que la idea de tenir professors excel·lents a tot arreu és una utopia i, havent-hi professors bons, no tant bons, i dolents, opino que fa falta alguna eina que ajudi a posar les coses al seu lloc.
D'altra banda, em sembla que gran part de la gent tendim, per desgràcia, a l'acomodament. Com menys se'ns demana, menys fem. Sí que un examen no és la única forma (ni la millor) de "demanar". Però si més no, és una fita visible i concreta (una més). I això afecta no només als alumnes, si no als mestres mateixos.
Em sap greu haver-me desviat una mica del tema central. Però tornant a la qüestió de "si s'ha d'estudiar de forma més continuada", opino que "rotundament, sí". I opino també que la responsablitat és compartida entre alumnes, professors i dels pares. I vull remarcar la responsabilitat dels pares perquè, en molts casos, els primers en disuadir els alumnes de l'estudi son ells mateixos. Tocar un instrument pot ser molt divertit i gratificant, però hom ha d'assumir que, a la vegada, és una activitat que comporta un esforç gran i que de vegades es fa difícil.
Trobo que si, com a pares, no estem disposats a exigir un cert esforç regular al nostre fill, més val apuntar-lo a una altra activitat.