Un any més, amb la jornada LA MÚSICA A DEBAT des de l'Escola Municipal de Música d'Igualada proposem la reflexió sobre un tema relacionat amb les escoles de música i la pedagogia musical. En aquest cas ens apropem a una qüestió que podria ser la principal eina per millorar la qualitat en els serveis que es donen des de les escoles de música: la formació dels seus professionals. Voldríem que, durant aquest dia, es parlés de la formació del professorat de les escoles de música des de diversos aspectes: la formació que s'ha de rebre en el grau superior, el plans de formació permanent pels treballadors dels centres, la diversa formació requerida per a cada tipologia de lloc de treball i de centre, etc. Així mateix, creiem que aquest és un debat que no només implica als directius i professorat de les escoles de música sinó també a administracions (autonòmica i local), inspecció educativa, centres de recursos pedagògics i comitès d'empresa. Per això hem cercat la participació d'experts en la matèria, així com el punt de vista de responsables polítics i tècnics i de les persones que estan començant a incorporar-se en aquests llocs de treball i que han rebut una formació en diversos plans d'estudi.

• 10,30h.- recepció
• 10,45 h.- Presentació a càrrec de Eulàlia Tatché, Subdirectora General d'Ensenyaments Artístics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Guillem Martí, director de l'Escola Municipal de Música d'Igualada.
• 11,30 h.- La formació permanent i el desenvolupament del professorat en el context actual de l'ensenyament a càrrec de Francesc Imbernon del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.
• 12,15 h.- Descans
• 12,45 h.- Taula Rodona: El punt de vista dels titulats superiors en pedagogia musical.
  • Eli Pujol, titulada en pedagogia de l'instrument per l'ESMuC.
  • Ana Quílez, titulada en pedagogia de la formació musical bàsica i general per l'ESMuC.
  • Glòria Tomàs, titulada en pedagogia pel Conservatori Superior del Liceu (pla 1966).
  • Gisela Torres, titulada en pedagogia de l'instrument pel Conservatori Superior del Liceu.
  • Jordi Umbert, titulat en pedagogia per la Universitat de Barcelona.
• 14 h.- Dinar
• 16,30 h.- Experiències de planificació de la formació en escoles de música: escoles municipals de música de Mataró, Sant Boi i Igualada i de l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM).
• 17.30.- Taula rodona: La formació dels futurs professional en els estudis superiors
  • Javier Duque, cap del departament de pedagogia de l'Escola Superior de Música de Catalunya.
  • Bàrbara Duran, cap del departament de pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.
  • Edmon Elgström, departament de didàctica de l'expressió musical i corporal de la Universitat de Barcelona.
  • Víctor Estapé, cap d'estudis del Conservatori Superior del Liceu.
  • Cecília Gassull, coordinadora del màster en pedagogia musical de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després d'uns quants mesos de treball em veig en cor de treure algunes conclusions:

Sí que és veritat que els alumnes adults vénen a classe amb interessos i inquietuds molt diferents, a saber: pot ser que en un mateix grup un alumne vulgui aprendre a tocar perquè li fa il·lusió acompanyar al seu fill que toca el violí, un altre vol tocar cançons de bressol a la seva nena perquè acaba de ser mare, l'altre vol tocar els diumenges a l'església, l'altre en realitat vol aprendre teoria i només veu al piano com un vehicle per entendre-la millor... Ja veieu que poden ser perfils ben diferents, però... de moment això no ha estat un impediment per treballar molt i bé!

Sempre hi ha coses que es voldran/s'hauran de fer en comú, i les que ens diferencien es poden veure més com una riquesa i com a una suma, més que com un problema i una ramificació d'objectius per cada alumne que condueixin a fer un model de classe de grup erroni.

El que, de totes totes, tenen els alumnes adults (igual que els nens) que han treballat amb mi amb pedagogia de grup és UNA CAPACITAT D'ESCOLTA impressionant. Jo m'emociono classe rere classe quan un alumne està tocant una melodia en un piano (prou difícil per ell) i tot i així espera quan el company de l'altre piano s'encalla amb l'acompanyament que li està fent. Bravo!

També del tema auditiu treballem molt la reflexió després que el company toqui una peça o fragment: què li ha sortit molt bé? què ha passat amb la posició? com ha estat el so?`has notat alguna cosa estranya amb el ritme? Els adults ho tenen claríssim també, com els nens acostumats a ESCOLTAR, el que ha passat, però els costa vèncer el límit de la modèstia i la diplomàcia i enlloc de dir -com faria un nen-: "s'ha inventat tot el ritme", poden fer alguna cosa més semblant a "en algun moment pot ser que les blanques hagin quedat una mica més curtes del compte, però clar, és molt difícil, i segurament jo també ho faria malament".

L'educació, l'experiència, el respecte... fa que surtin aquest tipus de frase, però l'essència és la mateixa, i si des del primer dia estan acostumats a la pràctica de criticar (constructivament) i ser criticats, tot plegat esdevé un fet normal de treball a la classe i se'n pot treure molt profit.

Què en penseu? Quines experiències teniu amb alumnes adults, vosaltres? Les voleu compartir en aquest espai? Semba que no, però ja portem més de 1000 visites!! (vaig posar el comptador un any més tard de la inaugiració). Aniveu-vos!

- La pedagogia fora de l'àmbit acadèmic

- La pedagogia de grup amb altres instruments

- L'organització de les escoles de música

- Treball per projectes

- La comprensió musical a través de l'escolta

- La generalització d'esquemes i patrons rítmics-mètrics i melòdics-tonals

- La pedagogia amb adults. Principiants i estudiants avançats.

I també sobre altres temes, com la programació neurolingüística, la llei de l'atracció, les transformacions en les relacions que s'estableixen entre persones que fa molt de temps que es coneixen... buf! ja veieu que l'estiu ha donat per molt!

A més, el nou curs 2009-2010 m'ha portat un seguit de regals, persones i situacions noves que m'han despertat noves inquietuds, horitzons de treball, experiencies, que aniré compartint en aquest espai. Prometo continuar amb la següent entrega aquesta setmana mateix.

Fins aviat.

Les imatges parlen per si soles...

 Te me acercas

      contándome al oído milagros

      de miles de leyendas

      que quedaron entre tus aguas.

      Me salpicas

      con espumas inundadas de misterios

      de otros tiempos y distancias,

      con lamentos de promesas

      que perdieron sus palabras

      en tus bajamares intensos...

      Y yo me acerco y te salpico

      sabiéndome tan pequeño,

      tan desconsoladamente chico,

      tan solo entre mis gentes cotidianas,

      que me apabullan tus mareas,

      tus olas y tus resacas.

      A veces me respondes...

      Pero de continuo callas y resbalas

      en las arenas de mi playa

      que esperan impacientes tus respuestas.

                                                                         (Luis E. Prieto)

A tots els que de tant en tant necessiteu un canvi de decorat com jo, endavant! a l'aventura!

Aquesta era l'última cita oficial amb l'ESMUC, es tanca una etapa... per començar-ne una altra!!

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

                                        Miquel Martí i Pol

Sort que d'aprendre no s'acaba mai, si no... quin avorriment! Continuaré aprenent dels alumnes, fent la feina que m'agrada, que m'omple i per la que he estudiat. Aquest estiu, però, m'espera l'oportunitat d'aprendre d'un altra manera, amb altra gent i amb un altre decorat...

 I després, a part d'intentar seguir creixent com a músic, intentaré fer críeixer altres disciplines relacionades amb la música i amb l'educació... una nova etapa a punt de començar!!

La defensa del Projecte tindrà lloc el proper

dijous 21 de maig de 2009 a les 12'30h a l'aula 109 de l'ESMUC.

(C/ Padilla 155, Barcelona).

M'encantaria veure allà a tots vosaltres, els que he convidat a acompanyar-me en aquest moment important per mi, per donar-me suport.

Gràcies...

... he tingut la immensa sort d'elaborar aquest projecte sota la direcció de la pedagoga Marisa Pérez. Aprofito aquesta ocasió per donar-li les gràcies per la seva ajuda, consells i dedicació. Agraeixo també la col·laboració de tots els professors que han obert les portes de les seves aules generosament, als professionals alemanys que m'han convidat a les seves escoles per conèixer de primera mà la tradició d'aquest país. També a les escoles catalanes que s'han pres la molèstia de contestar les meves preguntes sobre la seva manera d'organitzar l'escola, i especialment a l'Aradia, la Carme, en Toni i la Itziar per participar a la part pràctica del treball, per la seva generositat i entrega. Finalment, em cal dir que no hauria estat possible acabar aquest "trajecte" (veure article "Viatges") sense l'ajuda i el suport dels companys de pedagogia de l'ESMUC, en especial de l'Emi i del meu tècnic informàtic oficial, en Xavi. Un petó a tots!

més lentament? Feixugament sotmesos

a la caducitat del temps, no hi ha

cap viatge que pugui alliberar-nos

per sempre més de dubtes i temences,

i és bo saber-ho sempre abans d'emprendre'l.

Més enllà de neguits i entusiasmes,

potser el guany dels viatges és l'espai

que hi descobrim de nosaltres mateixos

i que tal volta hauria restat fosc

sense la llum d'aquelles noves rutes.

                                                Miquel Martí i Pol

Una de les imatges que més sovint s'utilitza per fer un símil amb la vida és la d'un tren. Encara que soni a gastat, com més hi penso més encertat ho trobo.

Aviat el meu tren farà una parada important... l'arribada està prevista pel proper 21 de maig. Em fa molta il·lusió arribar per fi a aquesta estació tan desitjada, encara que em costa acceptar que hi baixaran moltes persones importants amb qui he compartit grans moments i experiències.

Qui ocuparà els seus seients buits?

Per ara ja he fet les escapades a Alemanya corresponents al Projecte Final. Això no vol dir que no hi torni! Però ja serà per altres motius. L'experiència a Alemanya ha estat molt enriquidora en tots els sentits, plena de sorpreses i petites aventures... però sigui com sigui he après molt dels 5 professors de les 5 escoles diferents que he pogut visitar.

Les classes de grup estan a l'ordre del dia allà també, amb la seva corresponent polèmica, com aquí, però la situació també té les diferències pròpies d'un país on ja fa 50 anys que es fa amb normalitat. Penjo algunes imatges dels viatges, tot i que encara no puc penjar les de les classes amb els nens, perquè no he demanat permís. En tot cas al Projecte segur que sortiran!

Us presento... LAMPERTHEIM

 ...una de les aules per fer classe de grup de piano de la seva escola de música.

 HEIDELBERG! al fons, un tros de castell...

 ... i una súper aula per fer classes de grup i a més molt d'espai per al moviment.

 MAINZ!! Amb la catedral al fons... aquí és on hi ha la Schott Verlag, també, molt important per la pedagogia musical...

 El conservatori, on un professor pot fer una classe de la Waldstein a un alumne que està acabant la carrera d'interpretació i seguidament fer una classe de grup a 4 nens de 6 anys... i fer-ho molt bé!

 BÜHL...

 I la seva escola Montesori, on el piano està integrat en l'horari.

 BADEN-BADEN!

 Amb aules com aquesta a la seva escola municipal de música

Informacions sobre Alemanya:

- A l'hivern hi fa molt fred, això ja ho teníem abans de marxar.

- Anar en tren és molt car però simplement, funcionen a la perfecció.

- La gent menja a unes hores molt estranyes, pren molt cafè i menja poc.

- La gent és molt amable, i generalment parlen i entenen l'anglès, però quan es despisten tenen la mania de parlar en alemany que no hi ha qui els entengui!  ;)

- Hi ha moltíssimes escoles de música, on conviuen la pedagogia de grup i la individual des de fa 5 dècades.

- Per les conclusions sobre aquest tipus de classe... caldrà esperar a tenir acabat el projecte: 7 de maig de 2009. Fins llavors, encara em queda molta feina per fer i, sobretot, moltes idees per ordenar!

Encara que estaran atents a atendre els suggeriments dels interessats per poder ampliar l'Aula en el futur, d'entrada ja s'hi pot trobar aquest ventall de possibilitats:

* Moixaines i cançons de bressol. Comunicació afectiva amb l'infant.

* Llenguatge musical. Iniciació, i LLM 1.

* Educació de la veu.

* Grans obres de la història de la música.

* Música i cinema.

* Conjunts instrumentals (flamenc i músiques del món)

* Classes d'instrument: flauta de bec, guitarra, piano i violí.

Per a les classes d'instruments es vol apostar per la pedagogia de grup. Aquest fet és inèdit ja que aquesta metodologia es sol aplicar amb alumnes principiants d'entre els 6 i els 9 anys. Però en el món dels adults, les diferències d'edat ja no són un entrebanc. A l'hora de configurar els petits grups s'haurà de tenir més en compte el nivell. Algú dirà: i si les diferències entre els seus objectius no són les mateixes? Les persones que volen entrar en contacte amb la música quan ja es té una edat adulta tenen els ingredients necessaris perquè aquest fet els jugui a favor: la tolerància, la sensibilitat i la curiositat. Aquestes petites diferències que hi poden haver seran el motor que dinamitzaran el grup i ens faran aprendre encara més els uns dels altres.

Si voleu llegir una miqueta més d'informació, podeu descarregar-vos el pdf, aquí. Potser us sona algun nom!

El període d'inscripció encara està obert. Encara hi ha temps per inscriure's!

- Ser membres de l'ACEM

- Ser membre de l'EMIPAC

- Ser municipals

- Ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya.

**********************************************************************

Bon dia,

El meu nom és Elisabet Pujol i sóc estudiant de Pedagogia de l'Instrument, en l'especialitat de piano, a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment estic elaborant el Projecte Final de carrera, sota la direcció de Marisa Pérez, de la qual adjunto carta de presentació. El tema del Projecte és la pedagogia de grup, amb el títol:

Un grupetto a la classe de piano

La classe de piano en grup: Una altra manera de començar a aprendre a tocar el piano

La idea principal és analitzar aspectes de la didàctica i de la metodologia de la classe de piano en grup: diferents plantejaments, característiques i el desenvolupament d'una classe de piano en grup dinàmica i efectiva, prenent com a referent diversos professores espanyols i europeus especialistes en aquesta metodologia. El treball també tindrà, però, un espai dedicat a analitzar l'estat de la qüestió a Catalunya, i a la província de Barcelona concretament.

M'agradaria saber si vostè estaria disposat a col·laborar en aquest Projecte. Només cal respondre la breu enquesta que li adjunto i reenvianr-me-la. El tema de la pedagogia de grup està avui damunt la taula, li proposo que col·labori en aquesta petita investigació que ens permetrà conèixer dades interessants sobre les tendències de més de 150 escoles de música de Catalunya.

Un cop fet el buidatge de les enquestes rebrà un correu amb les conclusions, a més d'una invitació a la defensa oral del Projecte, per si és també del seu interès o d'algun dels professors de la seva escola.

Moltes gràcies per la seva atenció i col·laboració.

NOTA: En cas que a la seva escola no hi hagi cap professor d'instrument que faci classe d'instrument en grup només cal que contesti les 2 primeres preguntes abans de reenviar-me l'enquesta.

**************************************************************

Seria fantàstic que contestés tothom, per poder analitzar força bé l'estat de la qüestió, encara que només sigui a nivell de cens, d'organització i de recursos materials dels centres d'aquesta àrea. Llàstima que hi hagi tantes escoles que no contestin... En una escola de música sempre hi ha molta feina...

Fins ara han contestat 1 de cada 4 escoles. Animeu-vos! I, per al debat... quins creieu que són els motius de les escoles que no contesten?