Aquest és l'article escrit al voltant de la pedagogia de grup, publicat per la Revista Musical Catalana el mes de setembre de 2010.
El dimarts és el meu dia preferit,
per Eli Pujol.
Encara que avui no ha tingut un bon matí a l’escola, el dimarts és el dia preferit d’en Dídac. Després de les classes va cap a l’escola de música: té classe de piano
Entra amb un somriure a l’aula, com sempre, content de retrobar-se amb els compays, els espera una hora de música per davant… li ha anat bé poder explicar al profe el que li ha passat a l’escola quan li ho ha preguntat.
Després de col·locar els gomets verds corresponents al calendari d’organització de l’estudi personal, s’adona que trobar la posició correcta amb l’instrument li costarà una mica més que altres dies, potser perquè està nerviós… Però com que no comencen a tocar fins que tots l’han trobada, observant-se els uns als altres, no ha acabat la classe amb gens de mal d’esquena. Sort que els seus companys han conegut amb una sola mirada que avui hauran de tenir més paciència amb en Dídac.
Han començat amb un exercici rítmic a la zona de moviment. A en Dídac li agrada molt preparar les peces d’aquesta manera, nota que quan després van al piano, ja té la cançó al cap i quasi no s’ha d’esforçar gens en desxifrar la partitura.
La cançó és molt bonica. En Dídac torna a somriure quan el professor li demana que repetixi el seu fragment, mentre diu als altres companys que es fixin bé en com fa els finals de frase. Després ha passat quasi el mateix amb la Laia: a en Dídac li ha anat molt bé veure com posa la seva mà –que és força petita com la seva- en aquell tros més difícil. Quan havien de tocar tots els fragments seguits la Sara s’ha perdut i la cançó s’ha aturat, però només amb un petit exercici per reforçar la regularitat de la pusació n’hi ha hagut prou per solucionar-ho entre tots.
S’acosta el concert de final de curs, i tots han anat aprenent a tocar el piano a partir d’un mateix repertori en comú. En Pau els diu que avui han de decidir entre tots com es repartiran les cançons. Gairebé en totes les peces està molt clar qui les ha de tocar, la discussió és breu: tots coneixen molt bé els punts dèbils i les habilitats de cadascú i parteixen d’aquesta informació per organitzar-se. Només hi ha hagut una mica de polèmica a l’hora de pensar el repertori de la Laia, ja que no coincidia el que els companys creien que ella tocaria molt bé i el que ella tenia ganes de tocar. El professor ha aprofitat per preguntar-los si creuen que és preferible tocar les cançons que millor els surten a cadascú o les que més els agraden. En Pau aprofita totes les oportunitats per fer-los reflexionar! Finalment han arribat a un acord, sense necessitat d’intervenció del professor.
Han fet un primer assaig del concert amb el repertori escollit. Mentre tocava en Dídac, la Laia era l’encarregada de fixar-se en la posició dels canells, mentre que la Sara havia d’estar atenta als detalls de la partitura, per avisar-lo després de tot el que hagués passat. Tots s’han aplaudit, després d’escoltar amb molta atenció als seus companys, mentre feien la tasca que tenien assignada.
Cap al final de la classe han avançat una mica la composició que estan fent des del mes passat. Van començar escrivint un poema entre tots a partir d’una idea que els va donar en Dídac. Tan bon punt van decidir que el donaven per acabat, van començar a dedicar-hi una estona a cada classe per anar-hi posant música. En Dídac està content perquè els està quedant molt bé: La Sara es va inventar una idea genial per representar un dels elements, i mentre ho toca, ell posa el pedal i queda molt bé! Mentrestant en Pau, com que destaca des del punt de vista tècnic, pot ser molt àgil amb els dits i fa un efecte molt bonic al registre agut de l’instrument.
Al vespre, després de sopar, en Dídac decideix que abans d’anar a dormir farà un dibuix sobre l’escenari de la composició, mentre en Pau penja al moodle els materials de la classe i els comentaris sobre la feina que han de fer per la propera classe, i escriu un correu electrònic als pares dels alumnes per recordar-los que consultin aquesta informació, així com l’horari del concert de final de curs.
Amb el dibuix damunt la taula d’estudi, en Dídac somriu content de formar part d’un grup ric per la seva diversitat de perfils, sempre respectuosos els uns amb els altres, i plens de creativitat i d’amor per la música! Pensa que tenen molta sort de tenir un professor com en Pau, i quan s’adorm, somia amb el poema de la classe de piano.
