VUITANTA-VUIT TECLES

Ostres, si que el tinc poc actualitzat el blog! Amb la de coses que he fet aquest mes i només les he actualitzat al facebook!

Va, aquí us presento un mini resum de l'experiència a dia d'avui, una mica més enllà de l'equador! Espero que us agradi.

Comença l'aventura! penso fotografiar-ho tot!!!

Primera parada: Kansas City.

La casa dels meus somnis: una casa rosa al mig de Kansas City!

 Coneixent una altra cultura: diferents costums, menjar, horaris, jocs, tradicions, creences...

 Quina sort haver fet tantes observacions de musicoteràpia de qualitat en entorns tan variats!

 Amb tant d'estrés, una s'ha de cuidar! ;)

 També he vist molta i molt bona pedagogia de grup!

I a Phildelphia... Wonderful campus...

 Wonderful Music Learning Theory...

 Wonderful people!

I després del curs... 

 Passejant la Nina... d'alguna manera m'he de guanyar les garrofes! :)

I això és el resum dels resums del juliol... a veure què em té preparat l'agost!! Va, a veure si em deixeu molts comentaris, que he estat molta estona pujant fotos!!

Amb aquesta poesia de Joan Maragall dóno per inaugurada oficialment la pestanya de Musicoteràpia.

Crida en la nit l'infant son primer dol

perquè li han amargat la font de vida.

Arrenca un plò, en la nit, sense consol.

- ¿Què has fet de la dolçor del teu pit, dida?-

Perquè avorrís el pit li han embrutat

amb la pols del sanet, tan amarganta,

i dolorosament meravellat,

el pren i el deixa, i mira, i se n'espanta.

- ¿Què has fet, dida, Què has fet? Estic perdut!

Ai, braços que em teniu! Adéu-siau!

Ai, dolça tebior del pit suau,

que contra de tot mal m'eres salut!

Per què ara te'm fas avorridora?

- Com ha estat això, dida? Com ha estat?...-

I es redreça l'infant desesperat...

La dida gira el rostre com traïdora,

Més ell li pren el rostre i l'hi espia...

- Dida! Dida!... I para en sec el plor,

i una mirada d'home que es malfia

als ulls li esfulla la primera flor.

Gràcies Jaume, per aquest regal que m'has fet!