La pedagogia amb adults. Principiants i estudiants avançats.

Quan fa uns mesos em van proposar fer classes de grup de piano amb alumnes adults vaig tenir dubtes. Pensava que, si amb els nens la varietat de perfils, necessitats i ritmes d'aprenentatge ja són pru diferents amb nens de la mateixa edat, amb persones adultes aquestes diferències s'accentuarien i la feina encara seria més difícil.

Després d'uns quants mesos de treball em veig en cor de treure algunes conclusions:

Sí que és veritat que els alumnes adults vénen a classe amb interessos i inquietuds molt diferents, a saber: pot ser que en un mateix grup un alumne vulgui aprendre a tocar perquè li fa il·lusió acompanyar al seu fill que toca el violí, un altre vol tocar cançons de bressol a la seva nena perquè acaba de ser mare, l'altre vol tocar els diumenges a l'església, l'altre en realitat vol aprendre teoria i només veu al piano com un vehicle per entendre-la millor... Ja veieu que poden ser perfils ben diferents, però... de moment això no ha estat un impediment per treballar molt i bé!

Sempre hi ha coses que es voldran/s'hauran de fer en comú, i les que ens diferencien es poden veure més com una riquesa i com a una suma, més que com un problema i una ramificació d'objectius per cada alumne que condueixin a fer un model de classe de grup erroni.

El que, de totes totes, tenen els alumnes adults (igual que els nens) que han treballat amb mi amb pedagogia de grup és UNA CAPACITAT D'ESCOLTA impressionant. Jo m'emociono classe rere classe quan un alumne està tocant una melodia en un piano (prou difícil per ell) i tot i així espera quan el company de l'altre piano s'encalla amb l'acompanyament que li està fent. Bravo!

També del tema auditiu treballem molt la reflexió després que el company toqui una peça o fragment: què li ha sortit molt bé? què ha passat amb la posició? com ha estat el so?`has notat alguna cosa estranya amb el ritme? Els adults ho tenen claríssim també, com els nens acostumats a ESCOLTAR, el que ha passat, però els costa vèncer el límit de la modèstia i la diplomàcia i enlloc de dir -com faria un nen-: "s'ha inventat tot el ritme", poden fer alguna cosa més semblant a "en algun moment pot ser que les blanques hagin quedat una mica més curtes del compte, però clar, és molt difícil, i segurament jo també ho faria malament".

L'educació, l'experiència, el respecte... fa que surtin aquest tipus de frase, però l'essència és la mateixa, i si des del primer dia estan acostumats a la pràctica de criticar (constructivament) i ser criticats, tot plegat esdevé un fet normal de treball a la classe i se'n pot treure molt profit.

Què en penseu? Quines experiències teniu amb alumnes adults, vosaltres? Les voleu compartir en aquest espai? Semba que no, però ja portem més de 1000 visites!! (vaig posar el comptador un any més tard de la inaugiració). Aniveu-vos!

servido por elimayans sin comentarios compártelo

Aula d'Adults. Escola de Música de Vic

L'Aula d'Adults obrirà les portes el proper dia 16 de febrer. L'Escola de Música de Vic obre la seva oferta formativa a persones amb inquietuds ben diverses: a aquells que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge musical, a tots aquells que ja comptin amb coneixements previs més o menys aprofundits, a professionals de l'educació musical i a totes aquelles persones afeccionades a la música que hi vulguin participar.

Encara que estaran atents a atendre els suggeriments dels interessats per poder ampliar l'Aula en el futur, d'entrada ja s'hi pot trobar aquest ventall de possibilitats:

* Moixaines i cançons de bressol. Comunicació afectiva amb l'infant.

* Llenguatge musical. Iniciació, i LLM 1.

* Educació de la veu.

* Grans obres de la història de la música.

* Música i cinema.

* Conjunts instrumentals (flamenc i músiques del món)

* Classes d'instrument: flauta de bec, guitarra, piano i violí.

Per a les classes d'instruments es vol apostar per la pedagogia de grup. Aquest fet és inèdit ja que aquesta metodologia es sol aplicar amb alumnes principiants d'entre els 6 i els 9 anys. Però en el món dels adults, les diferències d'edat ja no són un entrebanc. A l'hora de configurar els petits grups s'haurà de tenir més en compte el nivell. Algú dirà: i si les diferències entre els seus objectius no són les mateixes? Les persones que volen entrar en contacte amb la música quan ja es té una edat adulta tenen els ingredients necessaris perquè aquest fet els jugui a favor: la tolerància, la sensibilitat i la curiositat. Aquestes petites diferències que hi poden haver seran el motor que dinamitzaran el grup i ens faran aprendre encara més els uns dels altres.

Si voleu llegir una miqueta més d'informació, podeu descarregar-vos el pdf, aquí. Potser us sona algun nom!

El període d'inscripció encara està obert. Encara hi ha temps per inscriure's!

servido por elimayans 4 comentarios compártelo

La sessió de St Feliu!

Aquestes són les fotos que m'acaben de passar de la sessió de pedagogia de grup que vaig fer el passat 11 d'octubre a l'Escola de Música de St. Feliu de Codines.

Primer hi va haver una introducció sobre el que expliquen les figures de referència sobre aquesta metodologia

Després de la pausa, vam fer un petit taller de pluja de recursos

La classe amb els tres alumnes va ser molt interessant! Van passar moltes coses...

servido por elimayans 4 comentarios compártelo

Resultats del treball d'investigació

A finals del curs passat a l'assignatura SEMINARI D'INVESTIGACIÓ vam dur a terme un treball d'investigació quantitativa amb aquest tema:

L'administració del temps no escolar dels alumnes d'entre 8 i 9 anys que van a l'escola de música per part dels seus pares.

La música forma part de l'àmplia oferta d'activitats extraescolars actual. En aquest sentit, pretenem saber quin grau d'importància té la música pels pares i què els ha portat a inscriure els seus fills a desenvolupar aquesta activitat en el seu temps lliure.

D'acord amb la funció que la música representa avui dia en la nostra societat, i tenint en compte la diversitat d'alumnes que podem trobar en una escola de música, no podem deixar de valorar la importància del context que els envolta per tal de relacionar-lo amb l'estudi del seu instrument.

Hem cregut oportú centrar l'atenció en els alumnes d'entre 8 i 9 anys degut a que es tracta de l'edat en què generalment s'inicien en l'aprenentatge de l'instrument. Per tant, és el moment en què el context familiar i social de l'alumne pren importància i influeix decisivament en l'estudi personal de l'instrument musical.

Aquí podeu consultar el treball complert, fet que també vam anunciar a les famílies que hi van participar. Creiem que els resultats poden ser interessants per tothom.

servido por elimayans sin comentarios compártelo

Ara sí que s'ha acabat

Quan te'n vas a Sitges amb les amigues a degustar una bona paella d'arròs negre... és que ja sí que sí que s'ha acabat l'estiu: és el comiat oficial, ja no hi ha res a fer.

A partir d'ara, doncs, cal rebre amb els braços ben oberts i un ampli somriure als llavis el nou curs. (I quin curs!!) Als alumnes nous, als professors nous, als projectes nous, amics nous? nòvios nous? jeje, això ja ho veurem...

Us desitjo a tots, companys de professió, que els vostres alumnes us permetin entrar cada tarda en el seu món particular, amb la seva especial manera de veure la realitat... Desitjo també que pogueu treballar en una escola de música on el que prevalgui sigui la pedagogia, la música i la funció social de l'escola de música dins el seu context, i que per tant no hagueu de sentir-vos obligats a acceptar ofertes de feina amb unes condicions tan aberrants que facin que la nostra professió esdeveingui una miiiica menys digna.

Sort!

Bé, nois/es! NO US OBLIDEU QUE VAN PASSANT ELS DIES I S'ACOSTA LA DATA LÍMIT DE PARTICIPACIÓ AL GRAAAAAAAAAAAAAN CONCURS!! Consulteu bases dos articles més avall.

servido por elimayans sin comentarios compártelo

Alumnes que veuen com arriba el setembre...

Què hauran fet els alumnes, aquestes vacances? De tot menys estudiar, no? Recordo com jo feia molta més feina amb el piano durant els dos mesos d'estiu que durant la resta del curs sencer. Això ja no passa. Molts alumnes (no tots) durant el curs s'estressen perquè no s'organitzen bé per fer els deures de l'escola i que encara els quedi temps per ser nens. De manera que els pares ho veuen i durant l'estiu practiquen l'anomenada "exigència zero", que fa que el retorn a les aules sigui l'allò més traumàtic.

No podríem trobar un terme mig entre descansar i oblidar on està el "do" del piano? Perquè clar, potser algú es pensa que per tots els instruments és el mateix problema però hi ha molts instruments que es poden emportar amb el cotxe cap al poble dels avis, els dos mesos de vacances, però allò de: "és que a la platja no tinc piano, vaig marxar per sant joan i he tornat el 14 de setembre a les 11 del vespre" ens sona a tots, no?

Bé, tot això amb molt de carinyo... estic realment engrescada, encara que algú pugui pensar que no, quan s'escriu alguna cosa hi ha aquest perill: que no es copsi el to del que es diu i es confongui la intenció i l'estat d'ànim: estic molt engrescada amb els alumnes que tindré aquest curs 2008-09 estic segura que aprendré molt dels meus alumnes!
A vegades sembla que deixem passar un tren que potser et volen fer creure que era el bo, però tot passa per algo, i ara no era el moment de tornar-se a arriscar a fer de segons què.

Alumnes! Espero veure-us ben animats, el dia 15! Segur que teniu mil històries divertides per explicar! El primer dia podem posar-hi música a tot plegat! A veure, com pot sonar la cançó "un estiu a Tossa de Mar", o "una setmana a New York", o "pescant a alta mar". Aneu-hi pensant, petits músics!

servido por elimayans sin comentarios compártelo

Nous valors

Des del dia 30 de gener que les famílies dels meus alumnes saben com accedir al meu blog i coneixen la meva voluntat de convertir-lo en un pont de comunicació entre elles i jo, justificat per la gran importància que té per l'aprenentatge de l'instrument dels seus fills que hi hagi aquesta col·laboració bilateral, que juntament amb els propis alumnes crea el famós triangle equilàter de la comunicació.

Doncs bé, aquí estem, a principis d'abril i sense CAP comentari. És evident que els valors han canviat i que per moltes famílies el fet que el seu fill/a estudïi música no té ni de lluny el significat que tenia fa uns anys.

Cap a on ens conduiran aquests nous models? Quina actitud ha d'assumir el professor de música? Quin paper han de representar les escoles de música d'avui?

servido por elimayans sin comentarios compártelo

El temps lliure dels alumnes

Com administren els pares el temps lliure dels seus fills? Quin és el paper de l'estudi de l'instrument dins d'aquest temps? En quina mesura afecten les variables estranyes (play station, altres activitats extraescolars, deures d'escola...) al fet que els alumnes estudïin més o menys? Són conscients els pares, que tenen a les seves mans el temps lliure dels seus fills i que depenent de com l'administrin pot afectar molt al seu futur?
Aquest és un tema que no em negarà cap professor d'instrument d'avui en dia que interessa, afecta i preocupa. És per aquesta raó que un grup d'estudiants de pedagogia de l'ESMUC portarem a terme una investigació sobre aquest tema.
La petita recerca es durà a terme a partir d'una mostra d'uns 100 alumnes de diferents instruments i escoles de música, d'entre els 8 i els 9 anys.
Us interessaria conèixer les conclusions? Ben aviat les publicaré aquí mateix.

servido por elimayans sin comentarios compártelo